John Pawson és considerat en l’actualitat un dels millors arquitectes especialitzats en l’estil minimalista. Amb el seu últim projecte per al London Design, Pawson s’ha consolidat com un referent de l’arquitectura i el disseny.
La botiga principal de Calvin Klein a Nova York, el monestir de Nový Dvůr a la República Txeca o la seu pròpi habitatge a Notting Hill són alguns dels projectes més icònics de l’arquitecte britànic.
Tots els projectes de Pawson es caracteritzen per un minimalisme atemporal que evita el desordre fent gala d’una espectacular estètica pura i formal, que contextualitza els espais, donant-hi més amplitud.
A MIRSA interiorisme & mobiliari volem fer-nos ressò d’una de les entrevistes més recents que ha concedit aquest gran referent de l’arquitectura per a la firma italiana de disseny Salvatori:
Com va arribar al món de l’arquitectura?
Em van dir a l’escola que mai podria arribar a ser arquitecte, perquè era un veritable desastre a matemàtiques; així que vaig començar a treballar a la companyia del meu pare, dedicada a la producció de tèxtils per a la indústria de la moda. Després d’estar-hi uns anys, em vaig adonar que no era la meva vocació i vaig decidir viatjar al Japó a la cerca de nous projectes professionals.
Aquest viatge va marcar un punt d’inflexió a la meva carrera professional, ja que gràcies a Shiro Kuramata, vaig decidir tornar a interessar-me per l’arquitectura. Amb gairebé 30 anys vaig intentar tornar als estudis, encara que vaig acabar estudiant i aprenent de manera autodidàctica. Al principi era com un passatemps, però quant més progressava, més ambiciós em tornava.
Què va despertar el seu interès pel minimalisme?
Sempre ha format part de la meva vida. Sóc més feliç als paisatges sense vegetació ni arbres de Yorkshire, o a l’arquitectura industrial del segle XIX de Halifax, on em vaig criar. A més, el caràcter metòdic i disciplinat dels meus pares va influir inconscientment en el meu desenvolupament personal i professional.
De quin projecte arquitectònic se sent més orgullós?
Tots són importants, encara que un dels meus preferits és el que vam realitzar per al cèlebre coreògraf Wayne McGregor. Una altra de les grans obres a destacar és la ciutat monàstica que vam realitzar a la República Txeca. Un projecte que ens va suposar molta feina, però del que estem profundament orgullosos.
Però el Museu del Disseny és important perque és un edifici que qualsevol pot visitar. Es el primer edifici públic que he fet, no estic acostumat a que els meus projectes tinguin una exposició pública tan notòria, ja que passen més d’un milió de persones a l’any. Moltes persones queden encantades i d’altres aporten crítiques constructives. Això és una motivació per a seguir progressant i millorant els meus dissenys.
Què l’ha portat a treballar amb la companyía Salvatori?
Volia fer quelcom que la gent pogués experimentar físicament, sense restriccions. La majoria dels meus projectes han estat cases per a clients particulars, que no tothom pot visitar ni conèixer, així que la meva idea va ser dissenyar un indret on la gent pogués entrar i tenir una reacció emocional.
Sens dubte House of Stone representa una evolució en el meu treball.
L’aspecte tranquil·litzador i protector de l’estructura transmeten una sensació de confort i benestar. Els talls verticals de l’estructura semblen no tocar-se entre si, i aquestes fissures juntament amb l’obertura a la secció central, permeten l’entrada de la llum del sol i creen combinacions cromàtiques úniques.
Recomana l’experiència de treballar amb Lithoverde®?
Ha estat una experiència molt positiva, ja que m’ha permès portar a terme el meu projecte i a la vegada contribuir a un disseny responsable i sostenible. En els temps que corren és important donar exemple a altres arquitectes més joves i quina millor manera que construir amb trossos de pedra que normalment anirien a l’abocador i no serien reutilitzats. A més Lithoverde® ofereix una textura única, que destaca per la seva elegància i exclusivitat.
